Els aliments
. HORTALISSES
Porro
Puerro
 

El porro pertany a la família de les Liliàcies, que compta amb unes 3.500 espècies de plantes herbàcies i arbres. El gènere Allium, al qual pertanyen hortalisses tan conegudes com els alls, les cebes i el cebollí, a més del porro, és el més important d'aquesta família. Moltes de les seves espècies formen bulbs o engrossiments subterranis de la tija, això no està tan marcat en els porros i són rics en olis essencials sulfurats volàtils i picants.

El veritable origen del porro no es coneix amb certesa, ja que mai s'ha trobat una varietat silvestre. No obstant això, es creu que procedeix de Mesopotàmia, Egipte, Turquia i Israel, on es consumia cap a l'any 3000 o 4000 a.C. Més endavant va ser cultivat pels romans, els quals, a més de ser grans consumidors d'aquesta hortalissa, la van introduir a la Gran Bretanya, on va tenir gran acceptació. A l'edat mitjana, el porro va començar a adquirir importància perquè el seu consum va contribuir a pal·liar la fam d'aquella època. Va ser llavors quan el seu cultiu es va estendre per tot Europa i, des d'allà, a la resta del món. En l'actualitat, a Espanya, les zones en les quals el cultiu del porro està més estès són les del nord, entre les quals destaquen Navarra, La Rioja i País Basc. Al continent europeu, el major productor i consumidor de porro és França. El porro consta de tres parts ben diferenciades entre si: les fulles verdes, el bulb blanc allargat i una zona de petites arrels adherides a la base.

VARIETATS
Els porros es poden classificar en:

- Porros d'estiu
- Porros d'hivern o tardor.
La temporada millor del porro comença a principis de tardor i finalitza a la primavera,

Hi ha dos grups de varietats:
Porros curts o semillarg:
Gruix de Rouen, Musselburgh, Platina, Arcàdia, Electra, Malabars, Dactilar

Porros llargs:
Llarg de Gennevillier, Llarg de Meziers, Llarg de Bulgaria, Large American Flag, Alaska, Artabau, Romilla, Elina, Paina, Helvetia
A Espanya les varietats més conegudes són: Atal, Selecta i Goliat

Composició per 100 g de porció comestible
Energia (Kcal)
39,7
Aigua (ml)
89
Proteïnes (g)
2
Hidrats carboni (g)
7,5
Fibra (g)
3
Potassi (mg)
260
CalcI (mg)
60
Fòsfor (mg)
50
Magnesi (mg)
18
Vitamina C (mg)
20
Vitamina B6 (mg)
0,25
Folats (mcg)
127
mcg = micrograms

A LA CUINA
Per adquirir porros cal tenir en compte diferents criteris de qualitat. La tija ha de ser blanca, recte i consistent, sense marques ni zones gruixudes, mentre que les fulles han de presentar un color verd fosc i forma plana.
Han de rebutjar-se aquells exemplars que presentin fulles groguenques, toves, descolorides o en mal estat. Això indica que la part comestible tindrà una consistència alterada. Tampoc s'han d'adquirir porros quan les fulles s'han assecat ni aquells que tinguin la tija inflada.
Un cop a casa, cal tallar la tija en sentit longitudinal i rentar amb aigua les fulles. S'han de separar una a una per així poder eliminar la terra que queda entre elles. Els porros es mantenen en bon estat a la nevera fins a dues setmanes. Una vegada que han estat cuinats, s'han de consumir en un període màxim de dos dies perquè si no poden resultar indigestos.
Els porros congelats duren uns tres mesos. Es recomana cuinar sense descongelar pel fet que la seva textura empitjora i perden sabor.


Amb el patrocini de